Per què la informació és un dret essencial i no ho és la tutela jurisdiccional dels drets?

A aquestes alçades de l’aplicació dels Reials Decrets de mesures urgents al voltant de la declaració de l’estat d’alarma derivada de la pandèmia del Coronavirus,  la pregunta que ens formulem ha de ser resolta.

No és comprensible que no siguin essencials d’altres drets tan fonamentals com el de la informació. I que el legislador no hagi reparat en una qüestió tan important i fixat el mínim essencial de la tutela judicial efectiva de jutges i tribunals.

No ha percebut que això, és devaluar el poder jurisdiccional de l’Estat. Com si es tractés d’un  poder subordinat a l’Executiu. Una de les mostres més clares que Montesquieu i la seva separació trípode del poder, fa anys que va desaparèixer en alguns Estats…

Si, els Estats, dits liberals europeus, no equilibren aquests tres poders, tot exhibint la preeminència d’un d’ells sobre els altres dos, almenys n’ha d’haver un d’ells que arbitri els eventuals abusos i fraus que puguin néixer per la mateixa emergència. Aquest és i hauria de seguir sent tant dret fonamental com el dret a ser informat verament. Per essencial i per necessari.

Fins i tot, tenint en compte el contingut de l’art. 6.2 del Títol Preliminar del Codi Civil:

“La exclusión voluntaria de la ley aplicable y la renuncia a los derechos en ella reconocidos sólo serán válidas cuando no contraríen el interés o el orden público ni perjudiquen a terceros”.

És a dir, què passa si en exercici d’un dret en les circumstàncies actuals, hom perjudica l’ interès general, l’ordre públic o un tercer? Doncs, no pot passar res. Màxim passarà que rebrà una multa per la qual no podrà incoar-se l’oportú procediment administratiu amb tràmit d’al·legacions inclòs, no podrà en el seu descàrrec proposar les  proves que consideri, i tampoc veurà una resolució administrativa sense dilacions indegudes. I, això perquè estan suspesos o interromputs tots els actes processals i terminis procedimentals des del 14 de març.

A la justícia, tot allò que no sigui urgent, no s’està tramitant. I la vulneració consisteix, segons el meu parer, a que ens obliguen a tots els ciutadans a una renúncia de drets continuada, fent-la obligatòria i sense possibilitat de discussió.

Hi ha ben poques actuacions processals que siguin presencials en la major part dels Ordres jurisdiccionals. De manera que, la resta de les actuacions (la majoria) escrites, haurien de seguir tramitant-se per tal d’equilibrar els drets civils de la ciutadania i impedir que els ciutadans acabin entenent que el Poder és solament un, desbocat, sense control i que campa per on vol.

Si la renúncia a drets és i ha de ser exclusivament voluntària, que ens preguntin personalment, si volem renunciar a que se’ns administri justícia.

Sílvia Requena

Iustitia. Deesa d’origen grec, Titan Themis.