DE VICTÒRIES I DERROTES

Eduardo J. Couture, un eminent jurista, va idear un decàleg de l’advocacia que, sovint, exposo als meus alumnes de quart de Dret i que miro de tenir present en totes les meves accions. D’entre tots els manaments que s’hi contenen, el que més m’ha agradat sempre és el que diu: “conclòs el combat, oblida tan aviat com puguis, la victòria com la derrota. L’advocacia és una lluita de passions. Si a cada batalla anessis carregant la teva ànima de rancúnia, arribaria un dia en el qual la vida seria impossible per a tu”.

Amb aquest precís ànim i havent oblidat allò que de personal pugui contenir un resultat de primàries pronunciat per la militància, considero que, després de celebrades les primeres eleccions primàries de la història de Convergència Democràtica de Catalunya i, més enllà del resultat obtingut per un o altre candidat, qui realment ha guanyat, qui realment s’ha enfortit, és el partit i, per extensió, la democràcia del país.

Crec fermament que, el 21 de maig ha estat, al meu entendre, un dels millors encerts que ha tingut aquest partit en els darrers temps. Fent memòria, primer, va ser la pregunta de l’any 2014, com era dissenyada des del govern de Catalunya amb la coparticipació de totes les forces polítiques catalanes. Després va ser el 9N i tots els impediments d’Estat per celebrar-lo. I, més endavant, va ser la llista de Junts pel Sí.

Dons bé, malgrat que, les primàries del passat 21 de maig, puguin semblar una aposta d’ordre intern del partit, en realitat, han esdevingut un afer públic i, fins i tot, ben vist per l’opinió pública.

Continua la lectura de “DE VICTÒRIES I DERROTES”

Han tornat a atacar un company

Com sabeu, la Sala Penal del Tribunal Suprem, una de les instàncies més temudes del poder judicial espanyol, ha decidit investigar Francesc Homs, el meu adversari en aquestes primàries, pels possibles “delictes ” de desobediència, prevaricació i malversació de fons, en relació a la consulta del 9N. El Tribunal fa aquest pas perquè l’exconseller Homs no pot ser jutjat per un tribunal ordinari, atesa la seva actual condició d’aforat en tant que membre de la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats. En canvi, el President Mas i les exconselleres Ortega i Rigau, que no són aforats, seguiran sent investigats per Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Què vol dir tot això? Doncs, abans de res, segons el meu parer, això vol dir que ens han tornat a posar una fita en el camí de judicialització de la política catalana. Un altre obstacle plantat al bell mig del camí, per mirar de fer descarrilar el tren imparable i impecablement democràtic del nostre procés. Una altra tanca incòmode que haurem de saltar i que ens vol distreure de la feina, obligant-nos a perdre el temps que necessitem per resoldre coses realment importants.

Però no caurem en la trampa. Avui i demà se celebren les primeres eleccions primàries a CDC per triar el nostre cap de llista per la contesa del proper 26 de juny. Segons diu tothom, aquestes primàries han servit per sacsejar un partit en hores baixes que semblava adormit. Aquests dies he tingut el privilegi de viatjar per tot Catalunya, abraçar-me amb molta gent que feia temps que no rebia cap visita de Barcelona i recollir opinions de gairebé tota la nostra militància de base. D’aquesta campanya i de la consulta de dissabte, n’ha sorgit la nova energia i la il·lusió renovada que torna a circular per les venes i artèries d’una nova CDC.

Aquesta és la nostra feina: tornem a fer política. Expressem el nostre màxim grau de solidaritat amb el company Homs, de la mateixa manera que amb el president Mas i les exconselleres Ortega i Rigau. Els seus problemes són els nostres problemes. Però la feina s’ha de fer al marge del calendari, més o menys pervers, que decideixin seguir els diferents poders de l’estat.

Endavant les primàries!

Visca CDC i visca Catalunya!