Featured

El 28 d’abril què està en joc?

Aquesta vegada, no hi ha model previ. No hi ha precedents de populisme a Espanya que puguin ajudar a tenir alguna idea aproximada del resultat de les eleccions del proper diumenge.

Alguns situen l’escalada de VOX al Congrés dels diputats fins al punt de competència directa amb C’s i PP o, fins i tot, s’especula que pugui superar-los. Això pot fer que el vot útil de l’electorat pugui situar-se en l’enfortiment de partits espanyols antagònics amb aquestes tres propostes.

De manera que, el vot podria tenir més relació amb l’equació progressista-ultradreta que no pas en la controvèrsia sentimental catalanista-espanyolista.

Sílvia Requena, candidata al Congrés per Convergents

Catalunya té, en aquests moments, un problema de provisionalitat política. Un autogovern que encara es llepa les ferides deixades per l’article 155CE, han deixat com a resultat un govern que encara se sent amenaçat per aquest precepte i una oposició que abandona el Parlament per anar a reforçar el projecte polític a l’Estat.

Aquest panorama és desolador. Crec que mai no podríem haver imaginat un escenari tan excepcional des del punt de vista de la responsabilitat dels nostres representants.

Per aquest motiu, neix CONVERGENTS. Una força política que té un any i mig de vida. Que se sent hereva de la millor Convergència Democràtica de Catalunya. Aquella força política que va servir Catalunya des de la responsabilitat i des de l’esperit integrador d’altres partits de tradició catalanista i sobiranista que nasqueren a la II República.

Convergents, ha superat totes les proves i esculls de la llei electoral per ser diumenge a les paperetes de votació a les circumscripcions de Barcelona, Girona i Tarragona.

Sílvia Requena entrevistada per Josep Cuní al programa Aquí, amb Josep Cuní de Ser Catalunya

El missatge de Convergents és clar: APORTAR, ACORDAR, GOVERNAR.

Totes les nostres propostes, cerquen l’acord possible de, com a mínim, els dos terços dels catalans:

  • Catalunya és una nació mil·lenària
  • Catalunya existia abans de la Constitució espanyola
  • Catalunya té dret al seu autogovern
  • Catalunya té dret a un concert econòmic
  • Catalunya té dret a promoure la seva llengua i la seva cultura
  • Apostem pel principi de subsidiarietat: allò que pugui fer Catalunya que no ho reiteri l’Estat
  • Volem que l’encaix de Catalunya a partir de la crisi constitucional que tenim, sigui referendat pel poble català
  • És el moment d’exigir als nostres representants que funcionen per grans consensos polítics, orientats a afrontar les grans reformes que s’han de fer: un poder judicial i una administració de justícia que es transformi radicalment. Una nova organització administrativa que repassi els nivells territorials i que n’elimini estructures inútils i transformi els cossos en inspectors i fiscalitzadors d’activitats en comptes de la intermediació burocràtica.
  • Catalunya té dret a un Estatut amb valor constitucional
  • I, assolirem acords al Parlament d’ampli consens per encarar les propostes de reforma que s’han de fer a l’Estat.

Aquest decàleg segur que és el mínim comú denominador de més del 70% de la població catalana.

Per tant, és molt necessari que a tot això se li doni viabilitat política.

Convergents, pot ser que neixi massa d’hora. En un context massa polaritzat per la confrontació política. Però el que està clar, és que no és una aposta que s’esgotarà el proper 28A. De fet, el 28 d’abril només és l’avantsala de moltes altres convocatòries electorals que s’afrontaran el 26 de maig amb les eleccions municipals i, possiblement, a la tardor, amb les eleccions al Parlament.

De manera que, ara mirem de comptar els possibles suports, com a primera passa d’un trajecte polític convuls i difícil, però que no pot quedar orfe d’una força política sobiranista moderada i de centre ampli que, sobretot, aporti imparcialitat i visió crítica als dos fronts causants del conflicte. Imparcialitat, per no haver format part del problema. I visió crítica, perquè cal tornar a la racionalitat deixant de banda l’emotivitat que ens sacseja.

És cert que, si no hi posem remei, podríem imaginar una Catalunya de vencedors i vençuts. Com també és cert que, allò que la política no resolgui, no ho resoldran les togues.

Per tant, va sent hora de començar a deixar de banda les sentències judicials, per l’exercici de la responsabilitat política en els altres poders.

El 28A, cal governar i fer-ho amb estabilitat per tal d’allunyar les sentències i prioritzar les grans reformes i pactes pendents. Si no som decisius el proper diumenge, tot allò pel que hem estat lluitant, quedarà liquat per la dissonància masclista, la tauromàquia i l’exhibició simbòlica de banderes que allunyaran encara més les oportunitats de diàleg.

Si ets una indecisa, o et sents orfe: Vota’ns. Som convergents. Som la bona gent que com tu, sap el que cal en cada moment.

Candidatura de Convergents per Barcelona a les eleccions del 28A

DE VICTÒRIES I DERROTES

Eduardo J. Couture, un eminent jurista, va idear un decàleg de l’advocacia que, sovint, exposo als meus alumnes de quart de Dret i que miro de tenir present en totes les meves accions. D’entre tots els manaments que s’hi contenen, el que més m’ha agradat sempre és el que diu: “conclòs el combat, oblida tan aviat com puguis, la victòria com la derrota. L’advocacia és una lluita de passions. Si a cada batalla anessis carregant la teva ànima de rancúnia, arribaria un dia en el qual la vida seria impossible per a tu”.

Amb aquest precís ànim i havent oblidat allò que de personal pugui contenir un resultat de primàries pronunciat per la militància, considero que, després de celebrades les primeres eleccions primàries de la història de Convergència Democràtica de Catalunya i, més enllà del resultat obtingut per un o altre candidat, qui realment ha guanyat, qui realment s’ha enfortit, és el partit i, per extensió, la democràcia del país.

Crec fermament que, el 21 de maig ha estat, al meu entendre, un dels millors encerts que ha tingut aquest partit en els darrers temps. Fent memòria, primer, va ser la pregunta de l’any 2014, com era dissenyada des del govern de Catalunya amb la coparticipació de totes les forces polítiques catalanes. Després va ser el 9N i tots els impediments d’Estat per celebrar-lo. I, més endavant, va ser la llista de Junts pel Sí.

Dons bé, malgrat que, les primàries del passat 21 de maig, puguin semblar una aposta d’ordre intern del partit, en realitat, han esdevingut un afer públic i, fins i tot, ben vist per l’opinió pública.

Continua la lectura de “DE VICTÒRIES I DERROTES”